miércoles, 21 de marzo de 2012

Crítica: "La Soledad del Corredor de Fondo", de T.Richardson (1962)






“ – Ja n’aprendràs.
– Ja veurem”





En aquesta ocasió ens situem a la Gran Bretanya amb un film de Tony Richardson, un director que va estar vinculat al Free Cinema. La seva producció data de l’any 1962 i ens mostra a una joventut rebel que no està d’acord amb el sistema establert. Ens trobem emmarcats dins el període de la Guerra Freda i dins una Gran Bretanya que veia la fi del seu imperi colonial i una tendència al conservadorisme després de que el govern laborista entrés en declivi.
Ja ha quedat apuntat que la joventut té un paper destacat en aquest film, de fet n’és el tema principal. Aquesta, tot i que amb especificitats pròpies relacionades amb l’àmbit geogràfic, pot equiparar-se amb la joventut protagonista del film Al final de la escapada, ja que les dues són rebels i d’una o altra manera persegueixen el canvi. Centrant-nos en l’anàlisi del film anglès, podem afirmar doncs que la joventut és el tema principal des d’on es sustenten la majoria de subtemes que apareixen, actuant en molts casos d’elements contra qui rebel·lar-se o en d’altres en elements que els serveixen com a forma de lluitar contra el sistema o evadir-se d’una realitat que no els motiva.
Un exemple del primer cas seria l’actitud que s’observa envers la feina i els diners. Aquests dos elements que poden agrupar-se en un de sol pel fet d’estar estretament relacionats són rebutjats al film pel seu protagonista, Colin Smith. Recordem que aquest és un personatge de classe baixa que viu a un suburbi de la ciutat de Nottingham i que ingressa en un reformatori després de cometre alguns delictes. Recordem també que el seu pare, que era un treballador d’una fàbrica i també un activista laborista, mor. Aquesta mort és important, ja que ens permet veure les conseqüències que aquesta comporta i la reacció de Colin envers les mateixes. Per una banda, el lloc vacant que deixa el pare a la fàbrica se li ofereix al protagonista, i aquest la rebutja convençut. Aquesta és una manera de rebel·lar-se i de trencar amb el passat, sense llegir entre línies ens referim a la ruptura d’una mena de tradició familiar de treballar en aquesta fàbrica que Colin Smith podria perpetuar. Anant, però, més enllà, podem relacionar aquest no seguiment amb el Free Cinema i la seva voluntat de canviar un cinema encarcarat per un d’aire modern. Pel que fa als diners en concret, el film de Richardson ens mostra molt bé el rebuig als mateixos, ja que l’espectador observa el contrast entre la família de Colin i ell mateix. Recordem que després de la mort del pare la seva dona va a buscar interessadament una indemnització; a partir d’aquí, el film ens ensenya diferents escenes en que apareixen la mare i la resta de germans comprant de manera una mica compulsiva i amb alegria. Poc a poc i amb ajuda dels anuncis publicitaris, la família de Colin va omplint la casa dels objectes més nous. Contràriament, Colin no es mostra amb la mateixa actitud, doncs al cremar uns diners se’ns torna a mostrar crític amb el moment en que viu, en el que el consumisme es va imposant.
Un exemple del segon cas seria la delinqüència. Aquesta representa al film una mena d’actitud que s’adopta com a forma de rebel·lia; al film observem com es produeixen robatoris de cotxes, per exemple. Aquests actes són significatius perquè ens trobem davant un protagonista que comet robatoris havent rebut els diners de l’indemnització per part de la fàbrica on treballava el seu pare abans de morir. Per tant, Colin en principi té accés als diners però delinqueix igualment. Aquest fet, en un inici una mica contradictori, s’explica altra vegada per la rebel·lia de la joventut. Aquests actes tornen a ser en aquest cas un mètode o una manera de fer rebel, ja que no és necessari actuar així per Colin pels motius que ja hem esmentat. Per tant, ens trobem davant del delicte, que sempre topa amb l’autoritat de la justícia i la policia; un personatge que actua com a delinqüent per expressar el seu desacord, en aquest cas materialitzat contra la policia, que es converteix en el que s’ha de combatre ja que forma part del sistema de l’estat existent. Aquesta delinqüència pot recordar al que vam veure a Al final de la escapada continuant amb aquest esperit rebel que adopta aquesta manera de fer.
Per acabar, un exemple del tercer cas seria l’esport. Ja hem referit que Colin Smith és internat en un reformatori per tal de corregir la seva conducta temerària. Una vegada allà i poc a poc, el protagonista es transforma en el favorit del director arraconant en certa manera al que fins aleshores ocupava aquest lloc, Stacy. Aquest fet es produeix a causa de que Colin aconsegueix uns bons resultats corrent fruit del seu esforç. Durant la visualització del film apareixen nombrosos plans de la expressiva cara de Colin mentre està fent esport, concretament córrer. Aquesta cara, però, no ens transmet alegria i ni un esperit sa, sinó que la cara del protagonista és amarga i amb una mirada fixada, com si estes pensant i vivint en una altra realitat. Sovint hem sentit que l’esport pot esdevenir un mètode per descarregar tots els sentiments negatius que portem a dins mitjançant l’activitat física i per tant, amb moviment del nostre cos. Colin carrega amb coses amb les que no està convençut, com per exemple els valors i comportaments que observa dins la seva família. Al mateix temps l’esport és una manera de concentrar-se i fugir d’aquesta mateixa realitat que es percep al film com a negativa, pensem també en la vida dins el reformatori i la rebel·lia existent contra els que el dirigeixen. També és important el fet de que l’esport que es practiqui al film sigui córrer, doncs aquesta activitat es converteix en una mena de metàfora de la realitat existent en aquell moment: els joves del reformatori corren i corren però no acaben de saber cap a quina direcció ni si al final de la cursa els espera alguna cosa que valgui la pena. Aquest avenç físic cap a algun lloc és un paral·lel de la vida humana. En relació amb aquesta temàtica de l’esport resulta imprescindible parlar del final del film; recordem que es celebra una cursa entre el reformatori i un col·legi privat, en la qual Colin Smith és una de les grans promeses pel triomf. Tot succeeix amb normalitat i, tal i com ens va apuntant el film, sembla que el protagonista resultarà el vencedor. Ara bé, just a uns pocs metres de la cursa, Colin deixa de córrer, renunciant així a la seva victòria personal. I aquest gest és converteix en l’acte de rebel·lia més impactant, senzill i pacífic del film. Colin Smith es rebel·la contra els dirigents del reformatori que tant esperen d’ell per guanyar ells també. Per tant, l’esport actua com a via d’evasió de la realitat però també contribueix a reivindicar-se contra el poder dels dirigents.
En definitiva, el film de Richardson és una mostra de la voluntat de canvi que existeix i es desenvolupa a través del Free Cinema anglès. Aquest té molt en compte el component social en aquest cas vist a través de l’entorn del jove Colin i del reformatori, i el component obrer, vist aquí a partir del tema de la fàbrica i present segurament a causa del fort passat industrial de la Gran Bretanya. 


Gemma Farré Rofes

No hay comentarios:

Publicar un comentario